Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Anorèxia

L’anorèxia és la disminució voluntària de la ingesta secundària a mecanismes funcionals (hipotiroïdisme), a una malaltia orgànica (càncer, alteracions digestives) o trastorns de la conducta alimentària (conflicte o malestar psíquic, anorèxia nerviosa). L’anorèxia nerviosa es defineix com una síndrome psiquiàtrica d’origen divers, que es manifesta per la pèrdua de pes voluntària que condiciona una sèrie d’alteracions orgàniques. La causa immediata és la por intensa a guanyar pes malgrat trobar-se en un pes normal, la qual cosa és el resultat d’una alteració de la imatge personal. Es produeix en adolescents, sobretot del sexe femení.

Característiques generals

Les característiques principals de l’anorèxia nerviosa són: rebuig a mantenir el pes corporal, por intensa a guanyar pes fins i tot estant per sota del pes normal i per la distorsió de la mida i les formes de la imatge corporal. Amb aquesta alteració estan relacionats diversos factors, però cal destacar els factors ambientals per la seva incidència en els canvis dels patrons dietètics, la influència dels mitjans de comunicació i la indústria alimentària. Les complicacions clíniques solen afectar l’aparell digestiu; la cavitat bucal acostuma a ser la més afectada. Es presenten erosions de l’esmalt dentari i inflamació de les genives. Apareix també inflamació de l’esòfag, dilatació i perforació de l’estómac. L’abús de laxants pot causar hemorràgies rectals i, finalment, retard del creixement.

Síndrome de Down

Per diverses raons, l’alimentació és una de les activitats de la vida diària que pot causar un major grau d’ansietat. Alguns bebès amb síndrome de Down no tenen cap interès a alimentar-se, la qual cosa pot originar grans tensions en el si familiar durant el primer any. En alguns casos les alteracions del sistema digestiu (diarrea, restrenyiment) poden arribar a ser una font de preocupació, per la qual cosa durant aquest període necessitaran un suport especial. En alguns nens, la consolidació de pautes que facilitin una masticació adequada, com també beure correctament, no deixa de ser un factor problemàtic, sobretot si prèviament han estat alimentats per sonda. Això es tradueix en la negativa a menjar i en la dificultat d’alimentar-los per part de la família, la qual cosa deriva en una disminució del pes i un creixement per causes no orgàniques (de conducta) o per causes orgàniques (patologia de fons).

Signes d’alerta

Les situacions associades i els hàbits alimentaris anòmals que es desenvolupen durant el procés anorèxic i que, per tant, són signes d’alerta per requerir atenció mèdica són les següents: a) adolescència; b) pèrdua de pes o aflaquiment; c) rebuig selectiu d’alguns aliments, dieta restrictiva; d) manipulació dels aliments (amagar-los, esmicolar-los, retirar el greix); e) desenvolupament d’actituds obsessivocompulsives pel que fa al menjar o a la beguda; f) prolongació exagerada del temps dels àpats; g) alteració dels horaris dels àpats i del son; h) inquietud, irritabilitat, aïllament social; i) exercici excessiu.

Orientacions preventivoterapèutiques

En casos d’anorèxia no nerviosa l’objectiu del tractament és mantenir un estat nutricional adequat a la situació clínica del pacient i contribuir al seu benestar (funcions físiques i mentals). Caldrà evitar les restriccions dietètiques, fer àpats freqüents poc abundants però escollint aliments d’alt contingut calòric (llegums, pasta i cereals, greixos i olis), limitar els líquids durant els àpats i crear un ambient agradable a l’hora de menjar. El tractament de l’anorèxia nerviosa està adreçat a convertir el pacient en una persona independent i útil; és multidisciplinari i personalitzat. L’objectiu nutricional és retornar al pacient la funció fisiològica normal i el pes desitjable. Caldrà seguir pautes alimentàries saludables i tractament psicològic. En la prevenció d’aquest problema és indispensable actuar sobre els factors culturals i mediambientals i establir una educació nutricional adequada, juntament amb un major control i supervisió de la dieta de nens i adolescents per part de les seves famílies, com també dels missatges televisius de la indústria de l’alimentació i de la moda, la qual cosa probablement afavoriria el descens de la freqüència d’aquestes patologies.

Anar a dalt