Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Anestèsia

L’anestèsia és un procediment mèdic utilitzat per eliminar el dolor que es genera en la cirurgia, o quan es requereix immobilitzar el nen per dur a terme procediments diagnòstics o terapèutics.

Característiques generals

Hi ha tres classes d’anestèsies: local, regional i general. Amb l’anestèsia local es bloqueja la sensació de dolor en la zona que es desitgi, emprant substàncies que s’injecten únicament al voltant d’aquesta. Amb l’anestèsia regional la zona que es bloqueja és més àmplia, per la qual cosa es requereix el bloqueig de grans nervis o grups de nervis. Un exemple és l’anestèsia peridural que s’utilitza per practicar una cesària. Amb l’anestèsia general, a més de l’eliminació completa del dolor, s’indueix un son controlat, cosa que permet intervenir el pacient amb tota comoditat. Per això, cal administrar anestèsics per via intravenosa o en forma de gasos. En el cas dels nens sotmesos a anestèsia general, aquests hauran de tenir col·locat un tub endotraqueal, per garantir una via aèria permeable i segura per a la ventilació i l’oxigenació.

Síndrome de Down

Els nens amb síndrome de Down presenten una predisposició marcada a patir infeccions respiratòries, a causa de la relativa deficiència immunitària associada, que poden complicar el període postoperatori. En alguns pacients hi pot haver un grau important d’obstrucció de la via aèria i apnea del son (vegeu Apnees). És particularment important conèixer si hi ha una inestabilitat o una luxació de les vèrtebres cervicals (vegeu Columna vertebral i Luxacions), que cal tenir en compte en els procediments anestèsic i operatori per prevenir lesions potencials de la medul·la espinal. També hi ha una major incidència d’estrenyiment de la via respiratòria per sota de la glotis, la qual cosa fa necessària la utilització d’un tub endotraqueal més petit que el convencional utilitzat en altres nens. Les cures postoperatòries i la seva retirada han de ser molt més acurades a causa de la major incidència d’edema o inflor de la laringe (que produeix obstrucció laríngia, cosa que fa necessària, en ocasions, la utilització de corticoides abans de retirar el tub).

Signes d’alerta

Abans d’una anestèsia general cal fer sempre una avaluació preanestèsica de la possible existència dels factors de risc esmentats.

Orientacions preventivoterapèutiques

Qualsevol procediment anestèsic regional o general, requereix que el pacient estigui en dejú almenys quatre hores abans de la intervenció. És important que l’estómac estigui buit per evitar que el pacient vomiti a l’inici o durant l’anestèsia, ja que el vòmit en un pacient adormit complicarà tot el procediment si el contingut de l’estómac és aspirat i s’introdueix als pulmons. Actualment no s’admet anestèsia sense un control continu de les contraccions cardíaques, l’oxigenació de la sang, la tensió arterial, la temperatura, informació que proporcionen els monitors especials que s’utilitzen en els quiròfans.

Anar a dalt