Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Alopècia

S’anomena alopècia a la pèrdua de cabells. Hi ha diferents tipus d’alopècia, amb diferents causes, clínica i tractaments. Ens referirem aquí concretament a l’alopècia areata o pelada.

Característiques generals

L’alopècia areata és una malaltia de causa autoimmunitària en l’aparició de la qual també influeixen factors genètics. Afecta aproximadament un 0,1-2% de la població i es presenta en ambdós sexes de la mateixa manera. Es pot iniciar a qualsevol edat, tot i que en més de la meitat dels casos té lloc abans dels vint anys. Es caracteritza per plaques de pèrdua de cabells amb una forma arrodonida o ovalada i marges ben delimitats. Pot presentar-se en forma d’una sola placa alopècica, múltiples plaques o patrons característics com l’afectació de les àrees lateral i posterior del cap (Fig. 2.3). Pot progressar fins a la pèrdua completa dels cabells sempre en una pell d’aspecte normal (alopècia total) o fins i tot del pèl de tot el cos (alopècia universal). S’estima que el 8% dels casos esdevenen crònics. En qualsevol cas sol ser reversible.

Síndrome de Down

Els cabells de les persones amb síndrome de Down solen ser fins i clars. L’alopècia areata afecta fins a un 6-8% d’aquestes persones. En general aquesta malaltia presenta un curs més intens, extens i crònic. El fet que l’alopècia areata sigui tan freqüent en les persones amb síndrome de Down sembla estar en part determinat genèticament, però sobretot es deu al trastorn immunitari que presenten.

Signes d’alerta

L’aparició d’una o múltiples plaques amb pèrdua de cabells ha de ser sempre un motiu de consulta amb un especialista que en aquest cas és el dermatòleg. En el cas de l’alopècia areata, aquestes plaques no presenten símptomes i poden no ser fàcilment visibles, per la qual cosa els pacients no les adverteixen, sobretot els més joves.

Orientacions preventivoterapèutiques

No hi ha cap actitud que permeti prevenir l’alopècia areata, ja que els factors que la determinen –immunològics i genètics– no poden modificar-se. Es considera que els tractaments que hi ha fins ara per a l’alopècia areata actuen de forma simptomàtica. Això requereix fer una valoració risc-benefici abans d’iniciar un tractament, ja que la malaltia té un curs impredictible i també pot millorar per ella mateixa. La seva indicació dependrà de la intensitat de l’afectació de l’alopècia i cal consensuar el tractament amb el pacient o amb la seva família quan aquest sigui menor.

Anar a dalt