Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Al·lèrgia

Les malalties al·lèrgiques del nen configuren un extens grup de formes no infeccioses produïdes per una resposta del sistema immunològic anormal i excessiva davant de substàncies que, per elles mateixes, no són nocives per a les persones no al·lèrgiques. També s’anomenen malalties per hipersensibilitat o atòpiques.

Característiques generals

Són malalties que afecten diversos òrgans i teixits: pell (urticària, angioedema, dermatitis atòpica), aparell digestiu (estomatitis, esofagitis, diarrees), aparell respiratori (rinitis, faringotraqueïtis, asma bronquial), oculars (conjuntivitis) i generals (anafilaxi). Un mateix producte (al·lergen) pot produir manifestacions molt diverses; així, la llet de vaca pot ser causa de rinitis, diarrea, urticària, gastritis, asma o anafilaxi. Se sap que hi ha una predisposició a patir malalties al·lèrgiques, de tal manera que en els nens al·lèrgics es troba un antecedent familiar en el 70%. Si ambdós pares són al·lèrgics, el risc que un dels fills tingui al·lèrgia és del 80%, mentre que si només un dels pares ho és, la probabilitat baixa al 60%. El diagnòstic de la malaltia al·lèrgica es basa, d’una banda, en el reconeixement dels símptomes d’al·lèrgia i, de l’altra, en la identificació de l’agent (al·lergen) responsable. El primer es basa en els símptomes, observats o no directament pel pediatre; el segon aspecte depèn dels estudis que es portaran a terme en el laboratori immunoal·lergològic. Per al diagnòstic de les malalties al·lèrgiques es fan: a) proves cutànies, que valoren la reacció de la pell després de dipositar-hi un extracte de l’al·lergen sospitós mitjançant punció (prick test), injecció entre la pell o per contacte; b) proves de provocació, que consisteixen a exposar directament el pacient a l’al·lergen sospitós per reproduir les manifestacions clíniques d’al·lèrgia; c) proves de funció respiratòria, nasal o bronquial; i d) proves de laboratori. La demostració de la predisposició al·lèrgica inclou 1) la determinació d’eosinòfils en sang perifèrica: una xifra superior a 500/mm3 és sospitosa d’al·lèrgia; 2) la determinació d’anticossos tipus immunoglobulina E (IgE) totals (mètode diagnòstic d’ús habitual) i 3) la determinació d’anticossos específics IgE. Actualment s’han comercialitzat tècniques de diagnòstic ràpid, que detecten anticossos específics IgE en diversos al·lèrgens simultàniament.

Síndrome de Down

Els nens amb síndrome de Down només tenen malalties al·lèrgiques en casos excepcionals. De fet, en l’experiència de molts anys al Centre Mèdic Down de la Fundació Catalana Síndrome de Down, només s’ha vist algun nen amb al·lèrgia alimentària a la llet de vaca o a l’ou. Això es deu al fet que presenten una alteració de la immunitat que implica una manca de resposta immunitària davant de gèrmens i una mala resposta del sistema immunològic a la producció d’anticossos específics de classe IgE, que són necessaris perquè es manifesti l’al·lèrgia. És freqüent que els nens amb síndrome de Down tinguin infeccions respiratòries repetides que es manifesten amb dificultat respiratòria (dispnea), la qual cosa es pot confondre amb una al·lèrgia respiratòria real. Quan sorgeixi el dubte cal dur a terme les proves complementàries de diagnòstic expressades en l’apartat anterior. L’al·lèrgia alimentària és també poc freqüent. Quan es produeix sol ser causada per aliments com la llet de vaca, l’ou, la fruita seca i el peix. Els símptomes que pot tenir el nen són urticària, vòmits, diarrea, dermatitis atòpica o diverses manifestacions d’al·lèrgia simultànies o el que s’anomena anafilaxi. L’al·lèrgia a fàrmacs és també poc freqüent en tots els nens, no solament en els que tenen síndrome de Down. Es pot manifestar davant dels antibiòtics de tipus penicil·lina (amoxicil·lina), antiinflamatoris (ibuprofèn), antiepilèptics (fenobarbital), i els símptomes són urticària, inflor o anafilaxi, que implica una gravetat especial.

Signes d’alerta

Un pacient en el qual es detectin símptomes o signes clínics que suggereixin malaltia al·lèrgica ha de ser estudiat al més aviat possible. El diagnòstic pot fer-se des dels primers mesos de vida. Són signes orientatius l’absència de febre, la repetició dels símptomes sempre de la mateixa manera i en resposta al mateix estímul (per exemple, sempre que pren ou té urticària) i l’aparició dels símptomes amb dosis mínima d’al·lergen (llet, ou, amoxicil·lina). Davant la possibilitat de desenvolupar anafilaxi, condició de gravetat especial, i davant de qualsevol dubte fins a la confirmació diagnòstica, no s’ha d’administrar el producte sospitós.

Orientacions preventivoterapèutiques

Com ja s’ha dit, els nens amb síndrome de Down rarament tenen malalties al·lèrgiques. Davant la sospita d’una malaltia que pogués ser al·lèrgica, cal descartar altres afeccions que produeixen els mateixos símptomes però que tenen una altra causa. En cas de no trobar una altra causa, caldrà estudiar-se el cas des del punt de vista de l’al·lèrgia i iniciar les mesures preventives i terapèutiques pertinents.

Anar a dalt