Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Adenoïditis

Les vegetacions adenoides formen part, juntament amb les amígdales, del sistema de protecció davant de les infeccions. Estan situades a la part posterior de les fosses nasals, darrera el vel del paladar, per la qual cosa no són visibles a simple vista (Fig. 2.1). La seva inflamació aguda és l’adenoïditis.

Consideracions generals

Aquesta inflamació s’associa generalment amb una rinitis i produeix, en nens petits, una obstrucció important de les fosses nasals, una secreció nasal espessa o purulenta i febre. Pot acompanyar una amigdalitis aguda o complicar-se amb una otitis mitjana.

Síndrome de Down

En els nens amb síndrome de Down, la faringe és una mica més reduïda i la respiració sol ser bucal, per la qual cosa el quadre és força més freqüent, tot i que en general no és greu.

Signes d’alerta

La secreció nasal, molt freqüent en nens petits, incrementa de volum i s’espesseeix; pot ser acolorida (signe de sobreinfecció) i pot anar acompanyada de febre.

Orientacions preventivoterapèutiques

Aquesta infecció sol respondre bé al tractament antibiòtic i descongestionant. Si es presenta amb certa freqüència es pot fer una adenoidectomia, que consisteix en l’extirpació quirúrgica de les vegetacions adenoides, intervenció que sovint es du a terme de forma sistemàtica en nens petits si alhora s’ha de practicar una amigdalectomia. Les vegetacions adenoides redueixen la seva mida de forma fisiològica a partir dels set o vuit anys, de manera que en l’adolescència són pràcticament inexistents, tot i que en casos aïllats poden persistir i fer necessària l’extirpació.

Anar a dalt