Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Acne

L’acne és una malaltia de la pell molt freqüent, caracteritzada per l’aparició d’induracions arrodonides (pàpules), pústules i barbs. Afecta principalment la cara, el pit i l’esquena, les zones amb major quantitat de glàndules sebàcies. Està causada per la interacció de múltiples factors genètics, hormonals, infecciosos, com també per factors externs que alteren la unitat pilosebàcia.

Característiques generals

L’acne pot afectar tant els homes com les dones de qualsevol edat, per bé que sobretot és freqüent en l’adolescència (fins al 85% dels joves en major o menor grau). El fet d’aparèixer durant la pubertat i que la cara sigui una de les zones característicament més afectades suposa sovint un fort impacte psicològic per als joves. La forma més comuna d’acne es coneix com a acne vulgar comuna. Es produeix per un augment de la secreció de les glàndules sebàcies, determinat hormonalment, que en combinar-se amb cèl·lules mortes de la pell, bloquegen i taponen el fol·licle pilós. Aquestes condicions creen un entorn adequat per al Propionibacterium acnes, un bacteri que infecta el fol·licle i n’afavoreix la inflamació i, per tant, l’aparició de les lesions característiques de l’acne.

Síndrome de Down

En les persones amb síndrome de Down s’observa una augment de la incidència d’acne conglobata (acne noduloquística) i especialment en els grans plecs (aixelles, engonals, cuixes i regió glútia).

Signes d’alerta

És fonamental diferenciar els diferents graus de manifestació de l’acne a l’hora de decidir el tipus de tractament adequat en cada cas. En l’acne lleu, les lesions més freqüents no són inflamatòries. Poden aparèixer pàpules i pústules però són petites i poc nombroses. L’acne moderada presenta un major nombre de pàpules, pústules i de vegades pot afectar l’esquena i el pit. L’acne intensa presenta nombroses pàpules i pústules, en general amb nòduls infiltrants profunds i quists. Les àrees de pell afectada s’estenen per la cara i també pel tors i l’esquena. Entre les formes més intenses d’acne es troben l’acne noduloquística i l’acne conglobata, caracteritzada per abundants lesions nodulars grans i doloroses, i lesions pustuloses i quists, al costat de múltiples petites pàpules, pústules i barbs.

Orientacions preventivoterapèutiques

La majoria de factors que es relacionen amb l’acne no són fàcilment modificables, per la qual cosa, a l’hora de prevenir-lo, cal tenir en compte sobretot els factors externs. Molts pacients milloren amb el sol i els banys de mar. En canvi, tot i la creença popular, no està demostrat que cap tipus de dieta específica afavoreixi l’aparició de l’acne. Sembla que les situacions d’estrès, els exàmens o les discussions familiars poden empitjorar-lo. Tots aquests factors afecten de forma individual cada pacient; cadascú ha d’intentar determinar aquells que més influeixen en el seu trastorn. En els darrers anys s’ha desenvolupat un nombre important de tractaments locals i generals per a l’acne, encaminats a disminuir la producció de les glàndules sebàcies, desobstruir els porus, tractar el Propionibacterium acnes i reduir la inflamació. El tractament, indicat per un especialista –en aquest cas el dermatòleg– ha d’adaptar-se a cada pacient. En general, per a l’acne lleu, s’utilitzen tractaments locals com el peròxid de benzoïl o els retinoides tòpics. En el cas que les lesions inflamatòries siguin extenses, pot estar indicat un tractament antibiòtic, ja sigui local o per via oral. L’acne moderada requereix normalment un antibiòtic oral, a més del tractament tòpic. Si el tractament fracassa, i en cas d’acne intensa, cal utilitzar altres fàrmacs com la isotretinoïna oral, que han de ser controlats més estretament per l’especialista, a causa dels seus efectes secundaris.

Anar a dalt