Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Abús sexual

S’entén per abús sexual qualsevol acte de tipus sexual entre dues persones quan una d’elles no ho consent. Pot produir-se entre adults, entre un adult i un menor o fins i tot entre menors. L’abús sexual pot considerar-se una forma de maltractament físic i emocional.

Característiques generals

L’abús sexual es manifesta de diferents maneres: fregaments o carícies dels òrgans genitals en contra de la voluntat (això també es pot considerar assetjament) o tocament dels òrgans genitals de l’abusador; manipulació amb finalitats pornogràfiques; qualsevol acció que insti la persona de qui s’abusa a presenciar contingut sexual impropi (observar l’adult despullat o mentre manté relacions sexuals amb altres persones, veure material pornogràfic o assistir a converses de contingut sexual) i violació o incest. L’assetjament de naturalesa sexual inclou una sèrie d’agressions, des de molèsties fins a abusos seriosos, que poden arribar a involucrar activitat sexual. És també una forma d’abús psicològic i de discriminació il·legal. L’assetjament sexual es manifesta a través d’insinuacions, sol·licituds de favors sexuals o de qualsevol conducta física o verbal de naturalesa sexual quan es fa de manera explícita o implícita en el seus termes, o com a condició per obtenir una finalitat, o quan la negació és la base per prendre decisions que afecten la persona. Aquestes conductes tenen el propòsit o l’efecte d’interferir sense raó en l’eficiència del treball o del subjecte que el realitza i en la seva autoestima. L’abús sexual pot ser comès per un desconegut qui, a través de la força o el temor, sotmet l’altre a l’acte abusiu. Tanmateix, les estadístiques demostren que en la majoria dels casos, l’abusador sol ser una persona coneguda per la família, amb qui la víctima sent un profund compromís emocional i que s’ha guanyat la seva confiança. També pot ser un membre proper de la família, amb qui tingui un fort lligam afectiu. L’abusador sol manipular i fer xantatge a la víctima amb el propòsit que aquesta no reveli l’abús, convencent-la que si parla desfermarà una crisi familiar. Si la situació d’abús es repeteix, els efectes són especialment greus perquè és probable que la víctima se senti culpable per no haver-ho evitat.

Síndrome de Down

Les persones amb síndrome de Down són susceptibles de patir abusos a causa de la seva fragilitat interior, la dificultat que tenen per oposar-se a un adult o per posar límits, el seu desig d’agradar i la manca d’informació sexual que els dificulta identificar l’acció. Aquest darrer punt és molt important, ja que les persones amb síndrome de Down sotmeses a situacions d’abús sexual, sobretot si es produeixen dins de la família, no són conscients de la situació o, si ho són, tenen molta por de denunciar-la, ja que no tenen elements suficients per discriminar o valorar el que està passant. Atès que moltes situacions d’abús poden provenir del mateix nucli familiar, com més vulnerable sigui la persona, més difícil li resultarà entendre la situació i posar-hi un límit. Així mateix, les persones amb síndrome de Down solen situar-se en el lloc del desig de l’altre per no sentir-se rebutjades i se sotmeten a la voluntat o al desig de l’altra persona amb més facilitat que una persona sense discapacitat. Així doncs, davant de qualsevol situació d’abús sexual, la primera dificultat és classificar-la com a abús, discriminar-la, poder-s’hi oposar, poder defensar-se i, naturalment, poder demanar ajuda.

Signes d’alerta

En relació amb l’abús sexual, els signes que poden proporcionar una alerta són ferides, sobretot en els genitals, vestits trencats o tacats, infeccions de transmissió sexual, problemes de comportament inexplicables, depressió, manca d’interès per l’activitat sexual o sobreexcitació, embaràs i trauma greu. En el cas d’assetjament, els signes d’alerta són rendiment baix a la feina o a l’escola, pèrdua del lloc de treball, abandonament d’algunes classes, canvi de plans acadèmics o fins i tot abandonament dels estudis, com també pèrdua de confiança vers els ambients on ha tingut lloc l’assetjament. Tant l’abús com l’assetjament produeixen depressió com a trastorn psíquic prevalent. També poden generar atacs d’ansietat i pànic, vergonya constant, culpabilitat, dificultat de concentració, manca de motivació, pèrdua de confiança en un mateix, dificultats de relació i fins i tot intents de suïcidi. En el pla físic poden aparèixer determinats problemes de salut com alteracions de la pressió arterial, insomni, malsons, mal de cap, fatiga, problemes digestius i pèrdua de pes.

Orientacions preventivoterapèutiques

El procés mèdic per demostrar l’abús sexual és molt complicat. Es basa en l’elaboració d’una història clínica detallada, destinada a descobrir el fet i a aportar les proves necessàries que puguin demostrar el delicte, i en una exploració física adequada. És un procés complex, ja que molts cops la víctima es troba traumatitzada i, per raons òbvies, col·labora poc en l’exploració psicològica i en l’examen físic. Si es tracta d’un menor o d’una persona amb discapacitat, s’hi afegeix la dificultat d’expressar adequadament el fet. S’ha de seguir una metodologia concreta, per a la qual hi ha protocols establerts que segueix el professional per fer el diagnòstic. És molt important que la persona amb síndrome de Down rebi una bona educació sexual i que tingui una informació adequada sobre la sexualitat. També ha de ser instruïda en la possibilitat de dir que no quan no desitja tenir un comportament sexual o no el considera adequat. Quan una persona jove amb síndrome de Down porta una vida mitjanament autònoma, de la mateixa manera que se la prepara per accedir al món adult, el treball i l’oci, se l’ha de preparar per a la vida afectiva i sexual. L’educació sexual i l’establiment de criteris ètics són fonamentals en la preparació de la persona amb discapacitat. Sense informació i sense aquests criteris, una persona amb síndrome de Down tindrà molta dificultat per saber si la situació és d’abús o és normal i, per tant, li serà molt difícil denunciar-la.

Anar a dalt